El Parc Natural del Massís del Montgó s'alça imponent sobre les planes de Xàbia i Dénia. La seua figura solitària el convertix en un punt de referència icònic a la regió, visible des de diversos quilòmetres a la redona, la qual cosa contribuïx en gran manera a la bellesa del paisatge de la Marina Alta. Este massís és l'última muntanya en la part més oriental de la serralada Pre-bètica abans de submergir-se abruptament en les aigües del Mediterrani, creant així els impressionants penya-segats del cap de Sant Antoni.

Amb una altitud màxima de 753 metres i abastant una àrea de 2.118 hectàrees a la comarca de la Marina Alta, el Montgó ha sigut reconegut Lloc d'Interés Geològic per la seua estratigrafia i estructura sinclinal, fruit de la col·lisió de les plaques continentals Europea i Africana.

En 1987, la Generalitat Valenciana li va donar l'estatus de Parc Natural. I en el 2002 s'amplia la seua protecció amb dos projectes importants. L'aprovació del Pla d'Ordenació dels recursos Naturals (PORN) amb la creació d'un perímetre d'amortiment d'impactes de 7.500 hectàrees repartit entre els municipis de Dénia, Xàbia, Gata de Gorgos, Pedreguer i Ondara; l'objectiu del qual és evitar l'aïllament biològic del massís. I la declaració del Cap de Sant Antoni com Reserva Marina, on es protegix els fons rocosos del seu litoral, les prades de posidònia i es crea una zona de protecció especial de la fauna marina.

El parc destaca per la seua bellesa paisatgística, la seua rica flora i el seu valor cultural. Els ecosistemes amb més de 650 espècies de flora de les quals 52 endèmiques, inclouen pinedes, matolls, penya-segats marins i camps de cultiu tradicionals. La fauna abasta 150 espècies de vertebrats amb una gran mostra d'aus rapaces com l'àguila de panxa blanca però també mamífers com la rabosa o rèptils com el fardatxo ocel·lat sense oblidar un ampli ventall d'invertebrats.

El clima és típicament mediterrani, amb hiverns suaus i estius secs. Les precipitacions són escasses i es concentren a la primavera i tardor. L'efecte de criptoprecipitació (precipitació per rosada) és comuna en el seu cim a causa de la condensació d'aigua en núvols. També té una cara sud molt marcada, amb molta insolació durant tot l'any i el seu cara nord presenta una verdor característica pel fet que, durant l'hivern, el sol no arriba a tocar algunes zones d'esta, diferenciant clarament la vegetació a un costat i a un altre del massís.

El Parc Natural del Montgó és una àrea protegida que conserva un paisatge espectacular, una rica biodiversitat i una interessant geologia, en una regió on la muntanya es troba amb la mar, creant un ambient únic.